Com entenem la comunicació en clau feminista? Definició col^.lectiva

MARTA «A l’hora de definir què és la comuniació en clau feminista ens trobem davant la impossibilitat de trobar una definició tancada, ja que la comunicació feminista és com el feminisme mateix, diversa i complexa. Acotar-la, doncs, a una definició, la reduiria massa.

»Podem partir de la base que el que fem és donar visibilitat a allò que està invisibilitzat, no pas a allò invisible. Cal fer evident aquesta invisibilitat, desactivar la naturalització dels fenomen que nega les dones com a subjectes, amb els seus sabers i experteses. Cal una palanca que trenqui la naturalització del discurs binari.»

LUCÍA «És impossible fer-ne una definició tancada. El feminisme és una pràctica —comunicar feminísticament—, encara té algunes característiques generals, com que no sigui còmplice de tortura, maltracte, discriminació… És una comunicació que treballa en contra de la pròpia zona de confort.»

FLOR «Fer comunicació feminista és una pràctica política que s’inscriu en l’art de la transformació. Per què? Perquè entenem el llenguatge com a part de la vida. Cal construir una narrativa pròpia, fent servir eines velles i noves, des de les diversitats sexuals, migrants, gent gran… En definitiva, es tracta de posar-se en les sabates de l’altra, d’allò invisibilitzat, i disputar-hi el sentit.»

CLARA-IRIS «És sumar des d’allò col·lectiu, tenir cura de la forma de produir. En definitiva, fer política.»

LAIA «Hauria de ser possible generar un altre espai en el qual també s’hi expressin contradiccions, en què trobar què és la comunicació.»

CARLA «Existeix la possibilitat d’una comunicació feminista, d’intentar crear un relat gràfic o crònica visual des d’una perspectiva feminista. En interessa comunicar com ens passen les coses, no què. Donar més valor a les anècdotes, al context, al conflicte… Assolir una gràfica particular, que no sigui una pictogramació universalitzadora. No cal registrar els espais de vulnerabilitzar, sinó el que revela l’espai, no només la persona. No cal comunicar-ho tot; cal esborrar i reconstruir.»