Víctimes o supervivents: el gènere de les notícies (Premsa amb perspectiva feminista)

JOANA «Es fa un monitoratge dels mitjans cada cinc anys. I hi queda reflectida la situació següent: les dones som invisibles als continguts, visibles a les imatges. Estem infrarepresentades com a agents, ni protagonistes, ni opinnants, ni especialistes; invisibles en la macropolítica, la macroeconomia… I encara més greu en el cas de les racialitzades, les del Sud i les migrants. També estem infrarepresentades en segons quines professions, que ja desenvolupem.

»El rol principal que ocupem és el de víctimes, com a objectes (més en el cas de les migrants, per l’exotització) i rols tradicionals —també si tenim un paper públic, com és el cas del tractament de l’Ada Colau i els seus dos fills.

»Podem veure la diferència entre periodisme amb perspectiva de gènere o periodisme feminista. Aquest darrer és el cas de Pikara, que representa una sacsejada des de molts punts de vista, d’entrada en la manera de dividir la informació (Diagonal ho va fer igual).

»El més important per a Pikara és la sostebilitat econòmica. Són associació, amb 6 assalariades.

Cal remarcar la violència que reben les comunicadores feministes, tant a les xarxes com directcament al local de la revista.

»En els últims anys, la perspectiva de gènere ha quedat curta. Cal una mirada més àmplia, anticapitalista des del consum i posicionar-se clarament des del punt de vista polític. Es poden fer més coses, sobretot al País Basc i Catalunya, s’han de tirar endavant mitjans feministes, i ara, amb l’esbranzida de l’economia solidària, encara més.»

LAIA «A Crític també passem l’auditoria. El primer any, quan només hi havia tres homes, la van suspendre. Van ampliar la cooperativa amb dues dones sòcies, van ampliar la base de col·laboradores (70%) i van començar a fer articles determinats. També van modificar les persones entrevistades, les fonts i les informadores. Ara mateix estem elaborant un reglament de règim intern i un pla de cures.

»Posem esforços a fer que la nostra feina sigui sostenible econòmicament. Hem de continuar millorant dinàmiques internes, obrir-nos a un públic més feminista i cooperar amb altres mitjans, com Pikara.»

SARA «El periodisme és sexista perquè el món ho és. La Directa no té secció feminista, però es té com un eix transversal i tenim com a principi polític la utilització del femení com a genèric.

»S’ha passat per l’auditoria de gènere, que han superat correctament però amb alguns problemes a internacional, economia i política.

»La Directa és una cooperativa de treball amb 12 sòcies treballadores (50% de dones), amb horaris de mala conciliació personal. Tenim algún problema de presència als espais de decisió.

»Als consells de redacció falten dones, encara que hi ha moltes col·laboradores, i la Directa no seria possible sense les col·laboracions. Ara ja portem 3 anys de cooperativa. La Directa és una escola de formació.»

LAIA TRESSERRA «És més fàcil tirar endavant mitjans alternatius que esperar que el discurs arribi al mainstream. El repte és que aquests mitjans arribin a més públic.»