La identitat com a tecnologia de la comunicació (Tecnologia digital, interacció social i identitat)

Modera: Maria Rodó (@MariaRRZZ)

JARA «Els cànons estètics van canviant, en principi, d’acord amb la seva funcionalitat, fins a les societats desenvolupades. Representen una idea difícil d’assolir per a la majoria de les persones, per exemple, durant el barroc, en una època de fam i epidèmies, les dones eren grasses, exhuberants…

»Actualment són més fugaços, duren menys en el temps. És l’anomenada “llei de rendiments d’acceleració”. Durant el segle xx aquesta tendència s’ha accelerat i ha canviat més que en 20.000 anys de progrés. “Les tendències arriben a ser caricatures de si mateixes quan no poden evolucionar més”, segons un modist de 1910. Aleshores, la societat demana l’antítesi. Ens trobem, doncs, que durant el segle xx, cada 10 anys aproximadament canvien els cànons i tenim, un darrere de l’altre, cànons com Marilyn, Twiggy, Naomí Campbell i estètica anorèctica. Cal tenir en compte que tot això ho marquen els homes i ens ha portat sovint a l’absurd, com és el cas de l’anorèxia.»

desactivar la naturalització dels fenomen que nega les dones com a subjectes, amb els seus sabers i experteses. Cal una palanca que trenqui la naturalització del discurs binari.»

DIEGO «Explicaré el meu projecte, a partir de la tesi “Transbutch. Luchas fronterizas entre el arte y la política”, arxiu dels moviments socials i les pràctiques artístiques que han abordat les qüestions de gènere des d’una perspectiva queer i transfeminista. Aquest projecte té diferents fases, que treballen a donar la volta als referents que tenim: 1. Exemples de marimacho; 2. El jo múltiple; 3. Els papers (presa de consciència, exercicis amb el DNI); 4. Complicitat d’altra gent (universitat, Catsalut); 5. Arxiu T (cerca de persones que hi col·laborin i de referents); 6. Relació amb el moviment queer, feminista i postporno; 7. Divulgació de les línies del temps, i 8. Tesi sobre el tema identitari.

»Partia de la idea de “si el meu gènere és fluid, també ho serà la meva tesi”. Apareix més tard el pluggin “Gendernaut”, que dona suport a projectes d’investigació, encara que també és un viatge en el temps, hackejant documents.

»El cos és un espai de resistència. Apropiar-se’n, perdre la por, superar-ne els límits… és feina que tenim per davant. Cal recuperar el nostre cos. S’ha de destacar, per exemple, la feina del Colectivo ORGIA.

»Davant dels temps que s’acosten, no hem de callar, hem de fer servir el sentit de l’humor i tornar a teixir xarxes comunitàries. Cal un teixit antifeixista, que tingui present les cures i el carinyo.»

MERI «Per començar a parlar de la tecnologia, cal esmentar les tècniques del cos, que són les que aprenem per relacionar-nos, per exemple, com es para l’autobús (diferent aquí que en altres llocs). Incorpores corporalment aquestes tècniques comunicatives.

»Michel Foucault parla de les “tecnologies del jo”, que són les que es duen a terme amb el cos i l’ànima. No hi veia gènere en aquest camp. Teresa de Lauretis ja treballa amb les tecnologies del gènere, que qualifica d’instrumentals, i no pas naturals, per exemple, totes som heterosexuals fins que no es demostra el contrari. Apareix el binarisme: és triat o no? La nostra sortida potser és desaprendre o desprendre’s.

»Hem de partir de la idea que el cos és la representació del cos, que la batalla del cos té lloc en l’àmbit de la representació. Llegim el nostre cos en interrelació amb altres cossos, amb altres textos. D’aquí es desprèn la necessitat, també, de reconstruir el concepte de dona.»

Jara Van Herpt

@vvvanhh

------------------

Jara van Herpt és una dissenyadora gràfica i editorial alacantina i establerta a València. Interessada en l'exploració gràfica i en com utilitzar el disseny per donar visibilitat a temes de caràcter social.

Meri Torras

-

------------------

Doctora i professora de Teoria de literatura i Literatura comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de treball s’orienten cap als camps del gènere i la literatura, els estudis culturals, la crítica literària i la teoria queer, i en especial la comparació entre literatura i arts audiovisuals. Dirigeix el grup d’investigació "Cos i textualitat", i és coeditora de la publicació Lectora. Revista de dones i textualitat.

Diego Marchante

TW @genderhacker
IG @genderhacker

------------------

Diego Marchante Genderhacker és activista transfeminista i artista audiovisual. Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, des de 2007 treballa com a docent. L’any 2016 finalitza la seva tesi doctoral “Transbutch. Luchas fronterizas de género entre el arte y la política”.